Facebook Twitter Google +1     Admin

UN COCODRIL QUE ERA AMIC DELS XIQUETS

20080814103301-aprender-dibujar-cocodrilo-11-1-.gif

Començar a valorar a les persones pel que fan i no pel seu aspecte és una tasca dura. Donar l’oportunitat de ser bo a tot el món... Encara que la majoria dels cocodrils ataquen a la gent, per què no hi pot haver un que és bo i s’ha fet amic dels xiquets? ...Amb històries fantàstiques com la que segueix veurem que ningú pot ser res si no se li dóna l’oportunitat... A partir d’aquesta història, els xiquets i xiquetes en crearan altres i, segur que no són de cocodrils...

 

Hi havia una vegada un cocodril molt especial. Menjava fruita i verdura, no mossegava a la gent i volia ser amic dels xiquets i xiquetes. Quan es van assabentar d’això els altres cocodrils es van riure d’ell i el van desterrar a un tram del riu on no hi havia peixos.

Com no hi havia peixos, no hi havia perill de cocodrils. Aquell tram del riu era aprofitat per als xiquets i xiquetes del poble per a prendre el bany i jugar. Després de pensar-ho molt, el cocodril va decicir traure el cap un dia:

-              Hola! -  va intentar dir.

Els xiquets que estaven banyant-se es van esglaiar i van eixir corrents espantats sense mirar cap arrere.

Un altre dia va anar un grup escolar d’excursió . Havien berenat a la vora del riu i estaven menjant llepolies. Cocodril havia provat una vegada una piruleta  i li agradaven. Sense pensar, va traure el cap i va demanar-ne una.

-              Em doneu una piruleta?

Tots i totes van eixir corrents i van deixar-li totes les llepolies per a ell... no era així com ell volia aconseguir les coses...

Un altre dia van anar a passejar per allí una mamà que portava un xiquet de dos  anys i van parar a banyar-se al riu. La mamà va anar a nadar i el xiquet es va quedar jugant on l’aigua no el cobria.

De sobte, la mamà va veure que el xiquet havia muntat damunt d’una fusta marró i nadava pel riu.

-              Cavallet ! Cavallet! – cridava el xiquet amb alegria.

-              Què és això? -  va dir la mare amb la boca oberta.

Però en veure-li la cua, la mamà es posà a cridar.

-              Torna’m el meu fill immediatament!

-              Molt bé, senyora! – va contestar el cocodril i va arrimar l’esquena a la mamà perquè agarrara el seu fillet que el cocodril portava a cavall.

-       Més, méeeeeees - cridava el xiquet.

Uns altres xiquets grans que passaven per allí també van voler pujar a cavall del cocodril... la fama del cocodril que feia cas a les mamàs i passejava a cavall als xiquets i les xiquetes pel riu es va estendre pel poble. Cada dia li venien més xiquets i xiquetes.

Així, poc a poc i treballant i amb molta constància, Cocodril va demostrar que era bo i tenia bones intencions. Al final, va aconseguir el seu propòsit: ser volgut i tenir molts amics.

14/08/2008 10:31 Pilar Bellés Pitarch #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.comAutor: Ramón

Pilar: Tienes muy abandonado el blog... y nos tienes muy abandonados a los amigos. A ver si te animas a escribir (o a dejarnos leer lo que escribes).

Fecha: 13/11/2008 20:47.


Autor: Fernando i Tanja

Pilar!! hem entrat al teu blog i està molt bé. Eres una crack i t'animem a que continues endavant.

Fecha: 30/12/2008 00:52.


Añadir un comentario



No será mostrado.

(opcional)





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris