Facebook Twitter Google +1     Admin

EL SOL I LA LLUNA ES VOLIEN CASAR

20080726102929-pintura-20jc.-20sol-20y-20luna-1-.jpeg

La difícil tasca d’educar pot resultar inclús divertida si li trobem el punt. És com trobar una agulla en un paller però quan s’aconsegueix no hi ha paraules per a descriure la immensa satisfacció que això representa. Estic parlant del punt en el qual l’educador està educant, els / les alumnes estan aprenent valors i tot el grup està immers en un món d’imaginació i fantasia en el qual tots ho passem bé i aprenem. És tant important portar-se bé que podria impedir inclús una boda...

El sol i la lluna es volien casar però no podien. El sol eixia de dia i la lluna eixia de nit i no es trobaven mai. Els havia dit un mag que l’única manera d’aconseguir-ho era que un xiquet, (una xiqueta o una classe) tu, estiguera un dia sencer portant-se bé. Només els quedava de temps una setmana.

El dilluns el xicotet Miguel no va arreplegar els joguets i sa mare es va enfadar. No van poder casar-se.

El dimarts Miguel no va voler rentar-se les dents després de menjar. Sa mare es va enfadar. No van poder casar-se.

 El dimecres Miguel no volia dutxar-se. Va anar  per les males. No van poder casar-se.

El dijous Miguel no va menjar sol i li ho va haver de donar sa mare. Tampoc es van poder casar.

El divendres va anar un company de classe a jugar a sa casa i Miguel no li va deixar els joguets. Sa  mare va haver d’obligar-lo a compartir. Tampoc es van poder casar el sol i la lluna.

El dissabte Miguel va oblidar estirar la cadena del water i d’apagar la llum. El sol i la lluna no es van poder casar.

Només li quedava un dia al xiquet per portar-se  bé. Tu creus que ho va aconseguir? Jo crec que sí. Durant tot el dia Miguel va ser  bo, va arreplegar els joguets,  va compartir les coses,  va menjar el que li posaven al plat ell sol, va rentar-se les dents, va dutxar-se sense protestar, va estirar la cadena del wàter i apagar la llum després. Quan va acabar el dia, el xiquet va preguntar a sa mare:

- Mamà, avui m’he portat bé?

-  Sí, molt bé.

Ho havia aconseguit. Per fi, el sol i la lluna es van casar.

Per experiència us puc dir que en els primers anys d’infantil els agrada que se’ls conten aquest tipus de contes cada dia, per a dormir-se, a classe... els xiquets i les xiquetes senten la necessitat de crear el seu propi conte i contar-lo a més gent. El més bonic d’aquest conte és que, per moltes vegades que el contem, cada vegada canviarà perquè cada dia és diferent i cada persona és especial.

25/07/2008 21:03 Pilar Bellés Pitarch #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.

(opcional)





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris