Facebook Twitter Google +1     Admin

TOT ÉS QÜESTIÓ DE PARLAR-HO...

20080807125104-07ifamilia3-1-.jpg

El  diàleg com a manera de solucionar els problemes és difícil d’aconseguir, especialment quan hi ha opinions enfrontades o hi ha persones que no s’atrevixen  a expressar la seva opinió per por. Històries com la que segueix poden ajudar a suavitzar la situació, a reflexionar sobre ella, inclús, a buscar-li una solució ... posant-ho tot en forma de conte.

 

La mamà estava trista i preocupada: l’hora de menjar, l’hora que es reunia tota la família, sempre hi havia discussions pel menjar.

El dia que hi havia llentilles, el papà estava molt content però a la filleta xicoteta no li agradaven... només picava les patates i es bevia el caldet:

-              Altra vegada llentilles? – deia la xiqueta amb ràbia. – Per a què en fas si saps que no m’agraden?

-              A mi, sí....  t’aguantes....  – deia el papà burlant-se.

-              Mamà, el papà es burla...

-              Voleu parar els dos !

El dia que hi havia arròs la xiqueta estava encantada, s’acabava tot el plat però el papà no podia amb ell:

-              Altra vegada arròs? – deia el papà amb ràbia.

-              Que bo! -  deia la xiqueta amb alegria.

L’ assumpte era preocupant. El que agradava a la xiqueta no agradava al papà i al contrari. Un dia va hi haver un oblit i a la mamà li va eixir un dinar un  poc accidentat. Mamà es va quedar curta de llentilles i va haver d’afegir-li un grapat d’arròs per acabar de fer el dinar. Casualment, aquell dia no havien esmorzat cap del dos ni el papà ni la filleta...

-              Llentilles! -  va dir el papà. – Què bones!

-              Arròs! – va dir la filleta. -  Què bo!

-              A partir d’ara menjarem llentilles amb arròs i estarem tots contents. Val mamà? – va dir la xicoteta.

-              Què tal si a partir d’ara hem dieu clarament les coses que us agraden i les que no... parlant arribem a un  acord i deixeu de discutir? – va dir la mamà.

-              D’acord – va dir el papà.

-              Ara vinc! – va dir la xicoteta.

-              On vas?

-              A fer una cosa important – va dir mentre corria cap a la seva habitació.

Al cap d’uns moment, la xicoteta va tornar amb un dibuix de la família abraçant-se.

Els va parèixer la millor idea del món.

07/08/2008 12:42 Pilar Bellés Pitarch #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.

(opcional)





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris