Facebook Twitter Google +1     Admin

UNA AVENTURA A L'HIPERMERCAT

20080808095429-compras-madre-comestibles-u16759703-1-.jpg

Sempre es poden crear històries amb situacions quotidianes en les quals els nostres xicotets i xicotetes se senten identificats. L’avantatge de crear una història és que té eixe puntet d’emoció que ens fa somiar... en una vesprada de compres normal, els menuts i menudes s’avorrixen, però quan s’inventen una història, pot passar de tot...

 

La mamà se’n va anar de compres a l’hipermercat. Com  que no li agradava anar sola, va demanar a la iaia i a la xicoteta Maria que l’acompanyaren.

-              Em deixaràs pujar al carro de la compra?  -  va preguntar Maria. – Anirem a veure els joguets?

-              Jo vull anar a vore les plantes i els perfums -  va dir la iaia.

-              I jo la roba... – va dir la mamà.

-              Tracte fet! -  va dir la iaia -. Potser després aniriem a sopar al bufet.

Després de mirar cadascuna la zona on volia explorar, van anar a comprar el menjar. Primer van anar a la secció fruita i verdura on van comprar: pomes, plàtans, encisam... (els xiquets diuen més coses). Desprès van anar als lactis. Van agarrar iogurts desnatats, iogurts naturals, llet condensada... (intervenen els xiquets i les xiquetes). Després anaren a la carn i comprarem pollastre, costella de porc, vedella... També anaren al peix i compraren calamars, truites, gambes... A la zona de pasta compraren arròs, fideus, sopa... (Després de repassar tots els tipus d’aliments amb la intervenció dels xiquets i xiquetes, l’educador torna a agarrar el fil de la història i introdueix l’aventura).

Quan ja eixien per anar a pagar la xicoteta Maria va trobar un ninotet preciós tirat a terra. Pareixia un minijoguet dels que eixen als ous Kinder.

-              Mira, iaia. M’he trobat una sorpresa!-  va dir Maria.

-              Serà d’un xiquet que l’ha perdut – va dir la mamà.

-              Ara és meu. L’he trobat jo – va dir Maria amb il.lusió.

Maria es va posar a jugar a la cadira del carro amb el ninotet nou.  A la fila de pagar, davant d’ells hi havia una parella amb un xiquet menut plorant que no parava d’estirar de l’abric de sa mare.

-              Què li passa a este xiquet tant guapo? – va dir-li la mamà de Maria.

-              He perdut el joguet de l’ou kinder – va contestar el xiquet.

La mamà va mirar a Maria. Maria li va fer amb el cap que nooooo.

-              Per favor, Maria.... – va dir la mamà.

-              Està béeeeeee! -  va contestar Maria.

Maria va baixar del carro de la compra, es va arrimar al xiquet i li va donar el joguet que s’havia trobat.

-              Gràcies. On l’has trobat? – va dir el xiquet.

-              A unes passes d’ací, a terra.

La iaia va intervenir:

-              Només paguem, anirem a sopar al  bufet. Hi ha jocs de xiquets. Invito jo.

La mamà de l’altre xiquet li va dir al seu marit:

-              Nosaltres també podríem anar, no?

El marit va fer amb el cap que sí. Els dos xiquets van quedar als jocs infantils.

En acabar de sopar Maria i el seu nou amic van anar al tobogan, a les boles als bota-bota ... (els xiquets i les xiquetes diuen més jocs infantils). S’ho van passar d’allò més bé. En tornar a casa, Maria es va quedar dormida al cotxe. Estava rendida.

 

08/08/2008 09:54 Pilar Bellés Pitarch #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.

(opcional)





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris