Facebook Twitter Google +1     Admin

UN ARBRE SENSE NOM

20080524184019-baobab.jpg

Cada dia comença diferent. Inventar un conte cada nit abans de dormir-nos o cada dia abans, durant, a al final del treball rutinari fa que la il.lusió mai se’n vaja de les nostres vides. La constància és necessària tant en xiquets com en adults. Podem potenciar-la a través de contes com aquest que podríem aplicar a Educació Infantil 5 anys.

 

Era una vegada un arbre que no tenia nom perquè no estava pintat. Va passar una formigueta.

- Com et diuen- li va preguntar la formigueta.

- No ho sé, no estic pintat- va contestar l’arbre.

- Et cridaré Pomera-  va dir la formigueta.

- Val, però m’has de pintar- va contestar l’arbre.

Amb moltes ganes li va pintar uns punts rojos. Després va començar a pintar-li les fulles però es va avorrir i se’n va anar a jugar amb uns amics.

Un gos va passar per allí. Li va donar llàstima l’arbre i va seguir pintant-li fulles.

- Podries ser un cirerer. A mi m’agraden molt les cireres, saps?

Però al gosset el va cridar sa mare per a berenar i se’n va anar.

Un bou també va passar per allí i es va parar però tampoc va acabar de pintar-lo  perquè ell volia convertir-lo en una perera ja que es passava el dia menjant peres. Li van agarrar ganes de córrer i  va fugir corrents.

Només un xiquet (es diu el nom del xiquet /a al qual contem el conte) que ja havia acabat de  berenar i li agradava fer les coses bé, va seure i el va acabar de pintar. El va convertir en un taronger ( es pot dir el fruiter que ell / ella vulga) ple de taronges com les que li agradaven a ell.

Des d’aleshores l’arbre sempre va tenir nom. Es va quedar amb el nom que li va posar el xiquet perquè va ser l’únic que va ser constant i va acabar la faena. Com hem de deixar avui la faena?...a treballar.

 

24/05/2008 17:59 Pilar Bellés Pitarch #. sin tema

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.comAutor: Ramón

Sólo quería felicitarte por tu página, animarte a mantenerla viva y, eso sí, pedirte también algo escrito en castellano, la lengua en la que con tanta ilusión te leí por primera vez.

Fecha: 03/07/2008 20:51.


Añadir un comentario



No será mostrado.

(opcional)





Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris