UN ARBRE SENSE NOM
Cada dia comença diferent. Inventar un conte cada nit abans de dormir-nos o cada dia abans, durant, a al final del treball rutinari fa que la il.lusió mai se’n vaja de les nostres vides. La constància és necessària tant en xiquets com en adults. Podem potenciar-la a través de contes com aquest que podríem aplicar a Educació Infantil 5 anys.
Era una vegada un arbre que no tenia nom perquè no estava pintat. Va passar una formigueta.
- Com et diuen- li va preguntar la formigueta.
- No ho sé, no estic pintat- va contestar l’arbre.
- Et cridaré Pomera- va dir la formigueta.
- Val, però m’has de pintar- va contestar l’arbre.
Amb moltes ganes li va pintar uns punts rojos. Després va començar a pintar-li les fulles però es va avorrir i se’n va anar a jugar amb uns amics.
Un gos va passar per allí. Li va donar llàstima l’arbre i va seguir pintant-li fulles.
- Podries ser un cirerer. A mi m’agraden molt les cireres, saps?
Però al gosset el va cridar sa mare per a berenar i se’n va anar.
Un bou també va passar per allí i es va parar però tampoc va acabar de pintar-lo perquè ell volia convertir-lo en una perera ja que es passava el dia menjant peres. Li van agarrar ganes de córrer i va fugir corrents.
Només un xiquet (es diu el nom del xiquet /a al qual contem el conte) que ja havia acabat de berenar i li agradava fer les coses bé, va seure i el va acabar de pintar. El va convertir en un taronger ( es pot dir el fruiter que ell / ella vulga) ple de taronges com les que li agradaven a ell.
Des d’aleshores l’arbre sempre va tenir nom. Es va quedar amb el nom que li va posar el xiquet perquè va ser l’únic que va ser constant i va acabar la faena. Com hem de deixar avui la faena?...a treballar.
1 comentario
Ramón -