LA GALLINA QUE NO TENIA CRESTA

Com podem explicar als nostres menuts i menudes que uns creixen i altres no?... i el fet que uns puguen llegir i altres no fins que no tenen quasi sis anys?... amb històries com la que segueix no solucionarem el problema (cadascú madura segons el seu ritme) però si que farem que els nostres xicotets deixen de donar-li importància a una cosa que no la té... anem a provar...

 

Hi havia una gallina molt bonica i simpàtica, molt xerradora que li encantava jugar amb els seus amics i amigues. Un dia es va sorprendre perquè li van preguntar sobre la cresta.

-              Eres gall o gallina?

-              No ho sé....encara no m’ha eixit la cresta... per què...? – va contestar la gallina confosa...

-              Perquè els galls tenen la cresta gran, les gallines la tenen  menuda... i tu.... això no pot ser normal...

Tantes coses li van dir que es va desesperar. Cada dia es mirava a l’espill... encara no eixia la cresta...  Al cap d’una setmana, va anar a una ortopèdia a que li’n feren una de goma i se la va apegar damunt del cap... van deixar de molestar-la ... va oblidar el problema.

Temps després li va créixer la cresta de veritat i va fer pujar la de goma.... li va quedar una crestota.

-              Vaja crestota que tens... pareixes un gall... – va sentir que deien.

Últimament ja no feia cas dels comentaris.   Tot va acabar un dia de vent. Una bufada de vent li va arrancar la cresta de goma. Per fi va comprendre que era una gallina completament normal que havia crescut més tard... la va convèncer el seu aspecte. Tot havia segut qüestió de temps...