LA GALLINA RICA

Hi havia una vegada una gallina amb molta sort. Tenia bona salut, l’alimentaven bé i sempre trobava companyia quan la necessitava.

Tenia el  privilegi de poder triar cada dia en qui volia jugar.  Encara que normalment les gallines ponen un ou cada dia, ella, com que estava millor dotada, en ponia  dos.

 

Uns quants ponedors més enllà  hi havia una altra gallina que no tenia sort. Estava delicada de salut i, com que mai se’n recordava de menjar, estava mal alimentada.  Per més que intentava pondre ous, no li’n eixia cap i ningú volia jugar amb ella.

 

Un dia la gallina rica va pensar  que havia jugat amb totes les gallines del corral menys amb aquella gallineta trista que mai  s’alçava del  ponedor i va sentir curiositat per ella:

- Vens a jugar? -   li va preguntar.

-  No, no puc.

-  Per què?

-  No tinc ou. Sempre feu jocs amb els ous i com no me’n ix cap, no puc.

La gallina que tanta sort tenia, sense pensar-ho dues vegades, li va donar un dels seus ous. Van poder jugar tota la vesprada a cuidar els seus ous i als jocs habituals que a les gallinetes tant els agraden.

Totes les gallinetes del corral van estar encantades de la nova incorporada al grup de jocs i van agrair-li a la companya el seu esforç per  incorporar-la.

Mai més va hi haver al corral cap gallina sense ou, perquè des d’aleshores tothom va compartir els seus ous.

L’ ambició de les coses materials i l’alegria de compartir s’enfronten cada dia en les situacions quotidianes. Amb molts contes com aquest i molta paciència tal vegada podríem aconseguir que els nostres xiquets es decidiren per compartir la majoria de les vegades...