EL XIQUET QUE NO VOLIA BAIXAR DELS GRONXADORS

El compartir les coses i la col.laboració de tots els membres de la família en cuidar i educar els xiquets i xiquetes és necessari que siguen temes de moltes històries. Als nostres menuts i menudes els agrada parlar de les seves aventures a casa dels iaios i dels seus jocs en el parc i, de segur, que brollaran de les seves imaginacions vàries histories com la que segueix

Una vegada hi havia un xiquet de uns dos anys que era molt cabut. No volia baixar dels gronxadors del parc. De matí, quan el iaio se n’anava a comprar el pa...  iaio gronxa.... el iaio el portava una hora. En acabar de fer la migdiada... iaia gronxa.... la iaia el portava una altra hora. El mateix passava amb la mare quan venia de treballar... mamà gronxa... I amb son pare quan veia un poc més tard....papà gronxa... Així era com el xiquet és passava quasi tot el dia gronxant-se al parc. Només baixava del gronxador si li prometien que hi tornarien.

Malgrat les promeses i la bona voluntat de tots, va hi haver una setmana  plovent tots els dies, una tempesta d’estiu i, ni amb paraigües, es podia anar perquè estava tot entollat i relliscaven els ferros dels gronxadors, del castell, del puja i baixa i del tobogan...

No hi va haver més remei que quedar-se a casa. Estava cansat de jugar sempre amb els mateixos joguets. Curiosament, al xiquet dels veïns, que tenia un any més, li passava el mateix. Cap dels dos estava disposat a compartir joguets, ni a tolerar que altres xiquets tocaren les seves coses ni  ocuparen el seu espai. En canvi, a tots dos els  abellien els joguets d’ altres. Quan ja portaven tres dies avorrits i tancats a casa, el xiquet més gran va anar a casa del veí disposat a compartir però amb certes condicions:

 

-              Està bé. Podem jugar junts. Li deixaré els meus joguet sempre que no me’ls trenque, que no me’ls  perda i m’ajude a recollir-los després – li va dir el gran a la iaia que cuidava al xicotet.

-              Jo me.- Va dir el xicotet a sa iaia,  referint-se a que ell també volia el mateix.

 

D’aqueixa manera van passar tots dos una setmana bonica i distreta compartint joguets. I així van continuar, jugant junts i compartint-ho tot fins que van ser grans.

Anaven al parc una o dues vegades a la setmana, quasi sempre junts pujaven als gronxadors i a altres jocs. Van descobrir que el joc compartit era molt més divertit.