UN XIQUET QUE NO VOLIA MENJAR DE TOT

Menjar de tot i només a les menjades pot ser una meravella o un continu malson segons persones. Us he de dir, que contar-los una història cada dia, és una forma agradable d’intentar-ho...

 

Hi havia una vegada un xiquet que només pegava dues cullerades per menjada. Provava el primer plat: No m’agrada. Provava el segon:  No m’agrada. Quan arribava la fruita, tancava la boca i no hi havia manera de introduir-li-la. A l’hora d’esmorzar i berenar, en canvi,  volia molta llet, coca, magdalenes, galletes...i, si la mare es descuidava, li buidava l’armari de les llepolies.

Un dia es va posar malalt de la panxa. El van portar al metge. Li va fer un tractament  i li va prescriure com a solució al seu problema: Si no vol menjar de tot, el deixeu  un dia sense menjar.

-              Preferisc quedar-me un dia sense menjar a menjar de tot... – va dir el xiquet orgullós mentre la família desdejunava.

A l’hora d’esmorzar va anar a buscar la llet, la coca, les magdalenes i les galletes... no hi havia. Va anar a l’armari de les llepolies.... estava buit.... l’havia buidat el dia anterior. Es va fer l’hora de dinar: hi havia patata, verdura i trossets de pernil.

-       Vols patata, verdura i pernil?

-       Només pernil  -  va contestar ell.

-       Ni, pensar-ho. Si no menges de tot, no menges.

-       No, gràcies. Preferix quedar-me sense dinar.

-       Un poc de fruita?

-       No, gràcies.

Per a sopar hi havia ensalada i peix.

-              Tinc molta fam... si hem deixes sopar, et prometo menjar-me tot el que em poses al plat – li va dir a sa mare.

-              Val, comença per l’ensalada.

Bevent molta aigua i forçant-se un poquet, va aconseguir menjar-se mig plat d’ensalada i un poquet de peix.  Com a premi per l’esforç que havia fet li van donar un flam de postres.

A partir d’aquell dia el xiquet va fer el possible per complir la seva paraula... pegava sis cullerades de tot el que li posaven al plat ... va canviar les galletes i les madalenes per un entrepà xicotet...i, va avorrir les llepolies.