VULL UN GELAT!

Quan arriba l’estiu, la calor... als xiquets i xiquetes els encanten els gelats.  Als adults ens toca recordar-los que només una o dues vegades a la setmana, que s’ha de menjar  bé, que massa gelat no és bo... una història com la que segueix sempre ens pot ajudar a convèncer-los.

 

Aquell estiu havia fet molta calor i la iaia li havia comprat molts polos al xiquet. Al final de d’estiu el xiquet va avorrir els polos de gel. Havia provat un gelat de nata i xocolate.

-              M’agrada més el gelat de xocolate i nata que el polo de gel.... – va dir el xiquet amb cara de llépol.

-              El polo de gel és més sa – va contestar sa mare.

La iaia, sense voler, va embolicar-ho tot:

-              Deixa’l. Només són xiquets una vegada. Deixa’l  que disfrute! Ja contarà calories quan siga gran!

Va arribar setembre i el xiquet seguia demanant gelats de xocolate i nata. Li’n va demanar un a la mamà:

-              Vull un gelaaaaat, per favor! – va dir-li el xiquet a la mamà.

-              No, fa massa frescaaaaa!-  va contestar la mamà.

El xiquet va anar al papà:

-              Vull un gelaaaaaaat, per favor!

-              Noooooooooooooo! – li va contestar son pare.

Amb la iaia,  el xiquet va ser més protocol.lari:

-              Per favor, iaia, compra’m un gelat i et donaré molts besets...

La iaia no va poder resistir-se i li va comprar el gelat: Només són xiquets una vegada...

El xiquet va aconseguir el gelat a pesar que la mamà es va enfadar amb la iaia i no es van parlar en tota la  nit.

Al dia següent, al xiquet li feia molt de mal la gola i no li entrava el menjar.

-              No tinc fam – va donar una excusa a migdia.

A mitja vesprada ja no va poder més...

-       No puc més... em fa molt de mal la gola....

El van portar al metge d’urgències. Tenia les angines en pus. Va haver de prendre’s antibiòtic durant una setmana.... el gelat li havia eixit car.... quan ja va estar bé:

-              Només menjaràs gelats una o dues vegades a la setmana, quan siga estiu i quan el papà i la mamà et deixen. Està clar?

-              Claríssim, mamà.... ara comprenc que quan em dieu que no, és pel meu bé.