QUINA OBSESSIÓ!

Aquest conte forma part de la meva ponència de les jornades de Primària al Planetari de Castelló el divendres 4 de juny a les 16:00. Parlo de moltes coses interessants, de les meves innovacions educatives en contes plurilingües i dels nous llibres que he publicat...

Imagineu-vos un xiquet al qual li agradava molt pintar, li agradava tant pintar que no podia parar. Cada dia gastava un paquet de fulls i, cada setmana, una capsa de pintures.
Cada vegada necessitava més fulls...
Un dia el pare i la mare van decidir amagar-li els fulls a l’armari més alt de la cuina on sense escala no es podia hi arribar. El xiquet no podia desplegar l’escala, era massa gran per a ell.
Li van agarrar moltes ganes de pintar i, mentre sa mare estava al bany i son pare al saló mirant la televisió, va pujar una cadira damunt de la taula de la cuina per tal d’arribar als fulls, amb tant mala sort que va relliscar i va caure el cap contra un cantó.

(Si acabem el conte ací, transmetrem un sentiment de culpa per cada vegada que han fet malifetes... no els agradarà el conte).
(Ara és el moment d’introduir valors i ser creatius. ¿Què fan el pare i la mare en sentir el soroll? (intervenció dels /les alumnes): “el renyís”, “l’abraça”, “li cura les ferides”, “el porta al metge”....)

La mare esglaiada li va mirar la ferida, no tenia bona pinta. Ell no parava de plorar. El pare li va posar una bossa de gel i el van portar al metge a urgències. Com que va vomitar, el van deixar ingressat i el van controlar fins que va estar fora de perill.

Durant una setmana el pare i la mare el van cuidar, el van mimar, li van posar el gel i tot el necessari fins que, per fi, va estar bé i va poder tornar a escola.

Van parlar i van arribar a un acord. Què penseu que van acordar?
“que quan voldria fulls demanaria que li posaren l’escala per no caure més”, “que la mare li deixaria agarrar tots els fulls que volgués” “que quan voldria un full li ho diria a la mare perquè li’l donara”...(els deixem que pensen fins que arriben on nosaltres volem).

El fill li va demanar perdó a sa mare i a son pare per haver-los fet sofrir tant i per haver-los posat tant tristos. Els va prometre no tornar a agarrar fulls sense permís.
(“Per què no deixem els fulls a un armari més baix on no hi haja perill?”diu algú). (Si sorgeix una bona idea la podem introduir al conte). (“Si els deixa baix, tornarà a agarrar-ne”, diu algú altre). (Per tant hem de posar una norma: “Tindria accés directe als fulls si només en pintava cinc cada dia. En cas de pintar-ne més, es quedaria sense pintar una setmana”). (Aquest final ha agradat a tots /totes. Així acaba el conte).
Van posar la norma de només pintar cinc fulls al dia. A vegades li agarraven moltes ganes de pintar més fulls. Es tocava el cap, on havia tingut la ferida, mirava la taula i la cadira de les quals va caure, i ho deixava estar... no volia que els seus pares no estigueren tristos.
(“Per què no usa un “paint” a l’ordinador, pinta tot el que vol, ho guarda en arxius i així la mare s’estalvia diners”..., diu algú) (“Sí, però només durant una hora cada dia”, diu algú més).
Temps després va començar a pintar amb el “paint” de l’ordinador i a guardar-ho en arxius digitals. Això sí, només una hora diària. Y així tots van viure feliços i contents durant molts anys. I ací acaba aquesta història.
Aplicació didàctica: Els personatges dels contes tradicionals introdueixen valors ja desfasats com la por. Qui es porta malament sempre mor o li passa alguna cosa dolenta. En canvi, en aquestos contes és el xiquet o un animal u objecte personificat amb qui s’identifica, qui es porta malament. Desprès reflexiona, canvia d’actitud i, decideix portar-se bé per ell mateix, no per por al càstig dels pares sinó perquè vol que no estiguen tristos.
Si contem el conte a xiquets més grans podem canviar l’addicció a pintar per l’addicció a la consola, a un joc d’internet, podríem parlar inclús de l’alcohol, del tabac, de les drogues... i del que es pot fer per treure’l de l’addicció i que torne a agarrar el fil dels estudis, jugar amb els amics, etc. Sempre buscant el consens i a comprensió del xiquet.