BORRIANA

Borriana bonica, pètal de rosa,
fa temps un dia et vaig visitar
i a viure ací em vaig quedar,
cinc anys de la meva vida
que amb tu els vaig compartir.

Vaig anar orgullosa a l’Ecce-homo
el dotze d’octubre, el dia del meu sant
l’honorable Verge del Pilar.
Al setembre als bous vaig estar al pla
durant les festes de la Misericòrdia,
i a les festes de Sant Blai
vaig probar la Font del vi.

Em vaig quedar enlluernada
amb els focs artificials,
i vaig veure la Verge del Carmen
passetjant en vaixell en processió,
coronant les nostres platges
d’aigua clara i transparent
on vaig anar a passejar
tantes vesprades i tants matins
a l’època que jo estava
embarassada del meu fill…

Les falles grans i magestuoses
representen l’orgull de ser borrianenc,
i les creus de maig fetes amb art
temps, gràcia i plena dedicació,
són un exemple de la bellesa
que tots portem al nostre interior.

El quinze d’agost menjarem paella d’ànec
a l’alqueria amb familiars i amics,
després passejarem pel port
i pensarem: «Viure ací és una sort».

Borriana bonica, pètal de rosa
que ens corones amb la teva bellesa
i ens fas sentir teus d’esperit,
ara que estic vivint lluny de tu
vinc continuament a visitar-te,
i cada vegada que vinc
sento que una part important de mi
sempre ha estat vivint ací.