LA NIT DE SANT JOAN A VINARÒS (poema llegit a la meva ponència i dedicat al poble de Vinaròs i a la seva gent)

LA NIT DE SANT JOAN
La nit de Sant Joan
vam cremar la maldat
i vam fer una foguera
tots i totes cridant:
res d’assetjament,
violència de gènere, mai més,
i manipulació, per a res.
Les coses van a canviar!

Terribles dimonis ballant
balls amb cintes i bastons,
vinga focs artificials!
que no paraven d’esclatar!
Per dins jo plorava de por
però per fora jo somreia;
quantes més flames hi havia
més coses dolentes desapareixien
i un món nou ple de vida,
amb respecte i igualtat
podria haver començat.
El que diuen d’aquesta nit màgica
tindrà una part de veritat?

Ens banyàrem a la platja,
demanàrem a les estreles
menjàrem coca de Sant Joan
i acabàrem tremolant de fred,
esperant una estrella fugaç
que va caure i es va apagar.
Tots la miràvem amb un desig
però ella ens va ignorar.

A Vinaròs celebrem les festes
de Sant Joan i Sant Pere,
on jo em sento acollida,
bones festes gent de Vinaròs.
Gràcies per deixar-me participar;
esperem que aquesta nit màgica
ens done a tots i totes molta sort.
Pilar Bellés

2 comentarios

[Pilar Bellés Pitarch - 24 de julio de 2012 - 20:29]

Gràcies. El que s'escriu amb el cor arriba al cor... Una abraçada.

[Gema - 24 de julio de 2012 - 15:40]

Pilar m agradat mol el teu poema, no se explicarte el motiu però m'ha tocat la fibra sensible.....
Moltes graciès per el moment tan bonic que he passat . Me el copio!!
Una abraçada