Poema per a Castelló (pel 775 aniversari de la fundació)

CASTELLÓ, 775 ANYS DE LLUM

 

En aquell tossal de la Magdalena,

el Castell Vell fluïx al so del vent,

va nàixer un somni de pedra i arena,

com un batec de segles o un destel.

 

Don Jaume, amb la  Carta Pobla a la mà,

el 8 de setembre signà el destí,

la població amb gaiates caminant

perquè aquell poble trobara el camí.

 

De l’alqueria ens baixàrem de sobte,

amb canyes verdes i passos cansats,

els fundadors partírem molt més prompte,

pel Caminàs arribàrem al pla.

 

I la gaiata encengué el farol,

la romeria marcà un nou sender,

i la Mare de Déu, amb tot el seu amor,

custodiava  el nostre poble sencer.

 

El Fadrí, amb sa talaia i campanar

 testimoni de moltes primaveres,

amb la Plana, fèrtil cap endavant

vestint de tarongers la nostres terres.

 

El nostre Grau, amb olor a sal i a mar,

les ones besen la costa serena,

i des de cada plaça, i en cada llar,

batega eixe orgull de gràcia plena.

 

Castelló, molt més que pedra i història,

amb les nostres veus, rialles i afanys,

el nostre treball, festa i memòria,

generacions que arriben als seus plans.

 

Al Menador,  està el Privilegi d’Existir

ens recorda d’on venim fins a l’últim alé

com la força d’una mascletà  en cada batec

diu al futur que a Castelló encara tots resistim.

 

Felicitats, Castelló de la Plana!

anys d’identitat i de passió,

ser capital com una font que mana,

l’orgull de portar al pit un gran cor.

 

El Tossal i la mar sempre et seguiran guiant,

que les gaiates mai no deixen de brillar,

i que este poble, unit i somiat,

visca en harmonia, pau i unitat.

            Pilar Bellés Pitarch