EL PEIXET DE COLORS

A totes les edats, especialment a l’etapa infantil es pot promoure la humiltad com a forma de ser, d’aconseguir les coses, d’agradar a la gent, de tenir amics i amigues, de ser una gran persona... pots porvar amb contes com aquest.

Peixet era de color blau, taronja i verd. No sols era molt bonic sinó també molt presumit. Li agradava nadar  per la mar  i moure la seua cueta quan passava pel costat d’animals menys afavorits en quan a color. Era molt cregut i presumit. Es considerava la més bonica de les criatures. Pensava que totes les criatures de la mar envejaven els seus colors i no es refiava massa de ningú.

Un dia peixet va passar nadant  i  el cranc li va estirar la  cua:

-  Deixa’m en pau! -  li   va dir cridant el peixet.

Va pegar una volta per la mar. En tornar, li van tornar a estirar la cua:

-  Et pegaré si no deixes de molestar-me.

Se’n va anar a nadar. El cranc li va tornar a tocar la cua. Quan anava a pegar-li el cranc li va dir amb veu  d’esglai:

-  Jo només volia jugar.

-  Ah! A què?

-  A bous.

Van jugar  bous. El cranc feia de bou  i  el peixet torejava. Ho van passar molt bé. Des d’aleshores anaven a  buscar-se a diari per a jugar. El peixet va comprendre que això de presumir i no parlar-se amb ningú no era tant divertit com jugar tots els dies i tenir amics.