LA VACA RATLLADA

Cada vegada tenim més immigrants a les nostres terres o persones especials a les quals els costa relacionar-se per a ser acceptades. La majoria de les vegades no és culpa de la resta de la gent sinó de elles mateixes que es cohibixen i no gosen a plantar cara al món... amb un conte com aquest pots trencar el gel.

Hi havia una vegada un poble on totes les vaques eren blanques a taques negres. Només hi havia una vaca blanca  sense taques en tota aquella regió. Estava molt trista perquè no volia ser diferent. L’endemà anaven els de la televisió a fer un reportatge sobre la ramaderia i les vaques. Anaven a gravar al seu estable. 

Per tal de no cridar l’atenció va anar al pintor a fer-se pintar taques negres. El pintor va  fer-li taques amb unes restes de pintura que li havien sobrat:

-  Et durarà fins que et dutxes.

-  Serà suficient - va dir la vaca-. No em dutxaré fins que no se’n vagen els de la tele.

Per fi va arribar el dia tant esperat. Van anar els de la televisió a fer el reportatge sobre les vaques. També va passar el que ningú esperava. Quan estaven gravant amb la càmera es va posar a ploure amb força. En   un moment ho va deixar tot  fet una ruïna.

Les càmeres van seguir filmant després de la pluja i, amb tanta confusió, ningú es va donar compte del que havia passat.

Quan el reportatge va eixir per la televisió,  van començar les cridades per telèfon ; tots volien veure  la vaca ratllada. Com que la pluja havia caigut sobre la pintura, aquesta havia destenyit , havia relliscat i s’havia mesclat amb el pelatge blanc natural de la vaca formant unes ratlles que havien cridat la curiositat de tots els teleespectadors.

És curiós, una vaca que no volia cridar l’atenció per ser diferent, va ser famosa com  la vaca ratllada. L’amo explicà l’anècdota per telèfon a tothom. Encara així, va rebre moltes visites i tots els animals de la  granja  la tractaven amb respecte i consideració. No estava tant mal allò de ser diferent, des d’aquella experiència va estar molt orgullosa de ser com era.