EL PARDALET EDUCAT

Les bones maneres i la bona educació a l’hora de parlar i dirigir-se a la gent són per als educadors com un tresor que tenim l’obligació de trobar cada dia i , al dia següent, els nostres fills /alumnes ja han perdut... altra vegada a buscar-lo i trobar-lo... així tots els dies.  Un conte diferent cada dia pot fer la nostra faena més agradable per les dues parts.

Hi havia una vegada un pardalet blanc i marró. Era molt simpàtic i educat, com li havia ensenyat sa mare. Un dia va aprendre a volar. Va ser molt emocionant, va veure per primera  vegada pobles, camps, boscos, camins, carreteres i altres animals dels que només havia sentit parlar als seus pares. 

Portava hores volant i va sentir molta fam. No tenia res per a menjar, els seus pares estaven lluny i estava massa cansat per tornar a casa. Va pensar: Em quedaré un poquet descansant i després tornaré a casa.

Es  va quedar reposant a la barana d’un balcó. Mentre reposava, va veure uns periquitos bonics com ell, que jugaven dins d’una gàbia. Com que era molt educat va anar a saludar-los:

-  Hola, sóc Pardalet i avui he aprés a volar.

Els periquitos es van emocionar de saber els llocs on havia estat el pardalet. També de saber  com era la vida al seu niu quan encara no sabia volar. Els periquitos li van ensenyar el gronxador i les pilotes que tenien. A Pardalet li van agradar molt.

Com que era tant simpàtic, el van invitar a menjar i a aigua. Gràcies a la seua bona educació, Pardalet va poder menjar i tornar a casa.