ELS OSSETS COL.LABOREN

Conviure amb altres persones pot ser un estat de perfecta harmonia o un autèntic trauma.  Amb contes com aquest podem donar un pas més perquè la paciència i la col.laboració de tots / totes predomine sobre l’egoisme jo, jo i només jo.

Aquell estiu feia molta calor a l’hora de la sesta. Papà ós, mamà ossa i els xicotets ossets no podien dormir de tanta calor.

El més xicotet dels xiquets ossets pensava: 

“ M’agradaria anar-me’n a jugar amb els meus companys d’escola però no puc perquè he de fer la sesta”.

La mamà ossa estava rumiant:

“ Si puguera agarrar una revista i llegir un poc sense que ningú em molestara seria meravellós”.

El papà ós estava desitjant veure un partit de futbol:

“Ara, mentre tots estan tranquils, podria veure el partit de futbol que tinc gravat”.

Ningú dormia però tots estaven en silenci per respectar la sesta dels altres. Va sonar el timbre de la porta, era la veïna que se n’havia d’anar a una urgència i venia a deixar els xicotets ossets.

-   Què bé! -  van cridar els xicotets ossets -  anem a la nostra habitació i jugarem.

Els xicotets van anar a la seua habitació. Van jugar fins rendir-se i, després, van fer la sesta. Una vegada es van  assossegar els menuts, la mare va seure al butacó i va llegir la revista i el pare  va posar el vídeo i va veure el partit de futbol.

Així va ser com amb paciència i col.laboració de part de tots els membres d’aquesta família van poder fer el que els abellia.