UN COCODRIL QUE ERA AMIC DELS XIQUETS
Començar a valorar a les persones pel que fan i no pel seu aspecte és una tasca dura. Donar l’oportunitat de ser bo a tot el món... Encara que la majoria dels cocodrils ataquen a la gent, per què no hi pot haver un que és bo i s’ha fet amic dels xiquets? ...Amb històries fantàstiques com la que segueix veurem que ningú pot ser res si no se li dóna l’oportunitat... A partir d’aquesta història, els xiquets i xiquetes en crearan altres i, segur que no són de cocodrils...
Hi havia una vegada un cocodril molt especial. Menjava fruita i verdura, no mossegava a la gent i volia ser amic dels xiquets i xiquetes. Quan es van assabentar d’això els altres cocodrils es van riure d’ell i el van desterrar a un tram del riu on no hi havia peixos.
Com no hi havia peixos, no hi havia perill de cocodrils. Aquell tram del riu era aprofitat per als xiquets i xiquetes del poble per a prendre el bany i jugar. Després de pensar-ho molt, el cocodril va decicir traure el cap un dia:
- Hola! - va intentar dir.
Els xiquets que estaven banyant-se es van esglaiar i van eixir corrents espantats sense mirar cap arrere.
Un altre dia va anar un grup escolar d’excursió . Havien berenat a la vora del riu i estaven menjant llepolies. Cocodril havia provat una vegada una piruleta i li agradaven. Sense pensar, va traure el cap i va demanar-ne una.
- Em doneu una piruleta?
Tots i totes van eixir corrents i van deixar-li totes les llepolies per a ell... no era així com ell volia aconseguir les coses...
Un altre dia van anar a passejar per allí una mamà que portava un xiquet de dos anys i van parar a banyar-se al riu. La mamà va anar a nadar i el xiquet es va quedar jugant on l’aigua no el cobria.
De sobte, la mamà va veure que el xiquet havia muntat damunt d’una fusta marró i nadava pel riu.
- Cavallet ! Cavallet! – cridava el xiquet amb alegria.
- Què és això? - va dir la mare amb la boca oberta.
Però en veure-li la cua, la mamà es posà a cridar.
- Torna’m el meu fill immediatament!
- Molt bé, senyora! – va contestar el cocodril i va arrimar l’esquena a la mamà perquè agarrara el seu fillet que el cocodril portava a cavall.
- Més, méeeeeees - cridava el xiquet.
Uns altres xiquets grans que passaven per allí també van voler pujar a cavall del cocodril... la fama del cocodril que feia cas a les mamàs i passejava a cavall als xiquets i les xiquetes pel riu es va estendre pel poble. Cada dia li venien més xiquets i xiquetes.
Així, poc a poc i treballant i amb molta constància, Cocodril va demostrar que era bo i tenia bones intencions. Al final, va aconseguir el seu propòsit: ser volgut i tenir molts amics.
4 comentarios
Pavoguze -
Cbuwunedud -
Fernando i Tanja -
Ramón -