Blogia

Pilar Bellés Pitarch: Enseñar y aprender, un juego que no acaba nunca... un cuento... una ocasión.

Entrevista de "Perspectivas con Lucía Giménez" a Pilar Bellés sobre sus publicaciones en ensayos y teatro

Amplia entrevista del programa de Radio Sants Montjuïc “Perspectivas con Lucía Giménez” a Pilar Bellés sobre sus últimas publicaciones. Precioso análisis y psicoanálisis de Lucía Giménez sobre cada uno de los aspectos educativos que aparecen en estos ensayos de la escritora castellonense. Os invito a escucharlo.

http://www.ivoox.com/perspectivas-48-4-10-14-como-educar-durante-embarazo-audios-mp3_rf_3572787_1.html

ENTREVISTA DE ANTONIO ARBELOA A PILAR BELLÉS SOBRE SUS ENSAYOS Y TEATRO

ENTREVISTA DE ANTONIO ARBELOA A PILAR BELLÉS SOBRE SUS ENSAYOS Y TEATRO

Entrevista de Antonio Arbeloa a Pilar Bellés sobre sus últimas publicaciones en ensayos y teatro. La podéis ver en internet. Apareció en Castellón TV el 28/12/14

http://www.tvcs.tv/visor_wip.php?id=6236&cat=2

UNA PESADILLA LEJANA

Hoy el caballo

ha vuelto a trotar

y del horror

me he despertado,

¡no era verdad!,

había sido un sueño.

 

Hoy me he olvidado

de lo que sí me importaba,

dominada por el relincho

de aquel caballo que trotaba,

y el llanto desconsolado

de una niña que lloraba.

 

Hoy aquellas sombras

me han vuelto a atormentar,

el caballo que trotaba,

la niña que lloraba,

el cercano despertar

de una pesadilla lejana.

             Pilar Bellés

COMO LOS CANGREJOS

COMO LOS CANGREJOS

COMO LOS CANGREJOS

Como abejorros

hacia la miel

se creen los malvados

que pueden lanzarse sobre ti

porque eres mujer.

 

Valoraron tu físico,

valoraron tus circunstancias,

te trataron como un objeto

y nadie valoró tu trabajo

porque eras mujer.

 

Intentaste hacerte valer

Y fueron a por ti,

intentaste hacerte respetar

pero de poco sirvió

porque eras mujer.

 

¿Cómo podemos hablar de igualdad

mientras se agrede y viola

a las mujeres en Ciudad Juárez?

¿Cómo podemos mirar a otro lado

mientras nos quitan los derechos?

 

Las leyes lo intentan,

los poetas lo exigimos,

pero si algunos no cambian

iremos hacia atrás

como los cangrejos.

                            Pilar Bellés

SOMBRAS DEL AYER

Un caballo que trota

una niña que llora

¿qué hacen ahí

esas malditas sombras?

 

No las quieres  ver

pero ellas te persiguen,

las sombras del ayer,

que, de pronto, aparecen.

 

No te preocupes

que sólo son sombras

quiere a los que te quieren

y olvídate de ellas.

 

 

¿Qué son ellas sin ti?

¿De dónde sacarán

la fe, la esperanza,

la ilusión y la dignidad?

 

Si tú ya no estás

el chollo se les acabó

para ti la felicidad

para ellas la destrucción.

 

 

La gente normal

sigue adelante

se alegra del bien

y se entristece del mal.

 

Quien use mal su inteligencia

quien gane avasallando

vivirá siempre en el vacío

en el pasado entre las sombras.

 

Usa tu inteligencia para bien

en un mundo sin sombras

mira adelante siempre

que las sobras del ayer

el caballo y la niña

hace tiempo que partieron.

                        Pilar Bellés

ENGAÑAR ESTÁ MAL

Con crisis o sin ella

hay que ser honrado,

y engañar está mal.

 

No hay engaño perfecto,

el que intenta engañar

siempre sale mal parado.

 

¿Qué es el engaño?

sólo hay una respuesta

no lo uses y no harás daño.

 

 

¿Qué son verdades a medias?

esas que usas para no herir,

esas que usas cuando manipulas…

 

¿Qué tú no haces eso?

¿Qué te crees perfecto?

¿Estás seguro?

 

Engañar está mal

esa es la realidad

y, para eso, no hay excusas.

                   Pilar Bellés

POEMAS RECUERDO DE LA NOCHE DE SAN JUAN

UNA NIT DE SANT JOAN

 

Cada nou solstici d’estiu

recordo que jo

vaig conèixer

a Antonio Monzonís,

amb el grup de Verba Manent

una  nit de Sant Joan.

 

El seu somriure

amb ulls de tristesa

ens va donar

un raig  l’esperança

i ens va renovar

una nit de Sant Joan.

 

Al Bar de la Nevera

férem recital de poemes

al bosc tots junts

passejarem i esmorzarem

amb germanor

una nit de Sant Joan.

 

A Herbesset

cantarem  amb la guitarra

fins la matinada

i beguérem tots junts

de la queimada

una nit de Sant Joan.

 

Vam pujar a la muntanya

i quasi tocarem les estreles,

ui encara sento

Antonio recitant poemes.

una nit de Sant Joan.

 

Es que Antonio

mai parava de moure’s

estava ple de vitalitat,

i ens la va contagiar

una nit de Sant Joan.

 

Quin record tan bonic!

Quina nit tan màgica!

Quants sentiments junts!

un record inoblidable

aquella nit de Sant Joan.

                            Pilar Bellés

 

HE APRÉS

Amb Antonio he aprés

a no rendir-me mai

 a no plorar

davant l’adversitat;

a no mirar el que acaba

sinó el que comença,

a no veure el rancor

sinó amb esperança

a ser un poc millor

per cada espasada

que ens dóna la vida,

com l’au fènix

que renaix

quan tot s’ha acabat.

 

Gràcies Antonio Monzonís

un raig de sol i esperança,

un ametler florit

amb arrels profundes

i un cor gegant.

                   Pilar Bellés

 

UNA NOCHE DE SAN JUAN

 

El grupo de Verba Manent

recordamos

momentos  inolvidables

que pasamos

con Antonio Monzonís

una noche de San Juan.

 

Su sonrisa

impregnada de tristeza

pero repleta de esperanza

fue como un rayo de sol

aquella noche de San Juan.

 

El recital de poemas,

rodeados de pinos,

el almuerzo de hermandad,

el paseo por el bosque

y aquella noche de San Juan.

 

Antonio no paró

de moverse en todo el día,

fuimos a ver las estrellas,

y cantamos con la guitarra

aquella noche de San Juan.

 

Seguimos cantando

hasta entrada  la madrugada

leímos  el conjuro

y bebimos la queimada

aquella noche de San Juan.

 

 

Un bonito recuerdo

que Soledad y Pilar

te brindamos

con todo nuestro corazón,

el de aquella noche de San Juan.

                            Pilar Bellés

 

CURRÍCULUM DE PILAR BELLÉS PITARCH Y UNO DE SUS POEMAS PUBLICADO EN LA REVISTA LITERARIA "MIS REPOELAS"

http://repoelas.com/participantes/Pilar-Belles.htm


COLABORACIONES LITERARIAS

Tenemos la satisfacción y el privilegio de contar en este número de Mis Repoelas con una autora contemporánea y comprometida con nuestra sociedad, la escritora Pilar Bellés Pitarch, a la que tenemos que agradecer que haya tenido la amabilidad de aceptar nuestra invitación y nos haya cedido para los lectores de esta revista la selección de un poema cargado de tristeza y esperanza titulado "El Regreso".

EL REGRESO

El día que todo acabó
José regresó a casa,
su mujer e hijos
no estaban,
¿dónde estarían?
Sereno, sin prisa,
fue a la despensa
y había pan
¡menos mal!

Sonrió, se sentó
y esperó,
regresaron y le vieron
allí sentado,
le sonrieron, lloraron
y se abrazaron.

Ese momento
eterno en su memoria,
sirvió para olvidar
aquella barbarie
que ya había acabado.

A partir de entonces
comenzarían, sin nada,
un camino duro
lleno de amor,
dolor y esperanza…
Pilar Bellés
Pilar Bellés Pitarch es licenciada en Filología Inglesa y profesora de inglés en Infantil y Primaria, además de una escritora contemporánea y comprometida con nuestra sociedad. Cuenta con numerosas publicaciones en cuento, novela y poesía.
Hace años que se dedica a investigar sobre las posibilidades del cuento para desarrollar la creatividad y trabajar valores. También cuenta con investigaciones sobre métodos para aprender inglés.
Publicaciones sobre cuentos plurilingües y valores en el campo de la enseñanza:
• “Telling a tale / Contemos un cuento / Contem un conte” (adaptados a los centros de interés de educación infantil). Editorial Lulu.
• “Cuentos plurilingües para trabajar valores y para días especiales” (día del árbol, día de la paz, Halloween…). Editorial Lulu.
• “¿Cómo hacer alumnos creativos?” (cuentos plurilingües para desarrollar la creatividad y, a la vez, trabajar valores para todas las edades). Editorial Lulu.
• No dejes que crezca sin la magia de los cuentos…” (cuentos con valores actuales para educar en la igualdad, una alternativa a los cuentos tradicionales). Editorial Lulu.

Métodos para aprender inglés a través de la literatura:
• “Els iaios, la natura i l’amor / Los abuelos, la naturaleza y el amor / Grandparents, Love and Nature“ (método de las historias plurilingües). Editorial Lulu.
• “Federico y su duende I / Frederick and his Goblin I” (método de las historias bilingües). Editorial Lulu.
• “Federico y su duende II / Frederick and his Goblin II” (método de las historias bilingües). Editorial Lulu.

Novela:
• “El diario mágico” (contra la violencia de género). Ediciones Carena.
• “Somos víctimas de una sociedad machista y cruel” (contra el machismo y la desigualdad). Ediciones Grup Lobher.
• “El mensaje” (contra el acoso y la manipulación). Ediciones Carena.
• “La rosa deshojada” (contra la violencia de género) de Pilar Bellés y Maribel Rueda. JNQ Ediciones.
• “Triunfar en tiempos difíciles” con el método de los relatos interrelacionados. JNQ Ediciones.
• ”Reunión de colegas” (se nos manipula sin que nos demos cuenta…). Editorial Lulu.

Biografía:
• “Toda una vida: memorias y anécdotas de Mel y Xispa”. De Manuel Falcó García (Xispa) y Pilar Bellés Pitarch. Editorial viveLibro.

Poesía:
• “Curvas en el camino”. Ediciones Carena.
Para saber más sobre las novelas escritas por esta autora puede verse su pagina web: LA NOVELA DE PILAR BELLÉS .

MEDIO SIGLO

MEDIO SIGLO

He llegado cansada de trabajar y me he sentido pequeña, perdida  e insustancial. He sentido que hoy debería ser un día especial pero no lo era;  que debería hacer algo diferente ya que no todos los días se cumplían medio siglo de vida. La pregunta era ¿qué me queda por hacer para que hoy fuera un día especial?

Respecto a mi madre, ya me felicitó anticipadamente ayer por si hoy se olvidaba. Ya me dio su regalo de cumpleaños y nos fuimos a comer a un restaurante para celebrar anticipadamente el evento. ¿Por qué con antelación? La razón es muy sencilla: hoy no podíamos. Todos trabajábamos y no coincidíamos ni a la hora de comer. Así que, lo celebramos con anticipación y, al menos, tendría la tranquilidad de haberlo celebrado.

Por lo relativo a mi pareja tampoco es para lanzar cohetes. Anoche me quedé hasta más de las doce para empezar juntos mi día de cumpleaños y para que él fuese el primero en felicitarme. A parte de pasar sueño, no ocurrió nada más ya que él se sentó delante del ordenador, se conectó a internet y se olvidó de mí. Yo, muerta de sueño, esperé a que fuesen las doce. Cuando llegó la hora me fui a la habitación del ordenador, me planté delante de él y me puse a mirarle.

—¿No me dices nada?

Se quedó mirándome con la cara emblanquecida debido a la escasa luz, unas pequeñas bolsas en los ojos y unas ojeras entre moradas y grana. Estaba sentado en una silla plegable, con la espalda encorvada y mirando el portátil con unas gafas de farmacia que le ayudaban a combatir su presbicia.

Volvió a mirarme con expresión de fastidio. Por la forma que forzó la vista parecía no ver nada.

—¡Dichosas gafas! ¿Qué quieres?

Se apartó las gafas encima del pelo y me miró con cara de sorpresa.

—¿No se te olvida algo? —volví a insistir yo esperando el «gran milagro».

—Tal vez… Pero no tengo ni idea. ¡Dímelo tú!

Se fijó que yo iba con pijama y medio despeinada por la pequeña siesta de abrir y cerrar los ojos que había hecho mientras esperaba por lo que dedujo que no había ido a la peluquería.  Miró mi pijama desgastado y pensó que tampoco me había comprado ropa nueva. Miró el ordenador para que no se le pasara algo que, según él, tenía que teclear preciso antes de un tiempo.

—¡Me rindo! —dijo él con ánimos que se lo dijera de una vez y lo dejara en paz.

—¿Qué día es hoy? —pregunté yo aún con una tenue esperanza que  se acordara.

—Domingo. Tal vez lunes. Eso es, lunes, son las doce y cinco. ¿Qué quieres? Tal vez que nos vayamos a dormir…

—No.

—¿Entonces?

—¿Ya  está bien de tomarme el pelo? Te lo vengo recordando todo el día. Hoy nos hemos ido a comer con mi madre para celebrarlo. Ayer me compré tu regalo. De verdad, por una vez, me hubiera gustado que fueses tú quien eligiera mi regalo, que me hubieras preparado una fiesta sorpresa y que mostrases un poco de emoción…

—Una vez que te elegí un anillo no te gustó.

—Es que era muy feo…

Por poco comenzamos a discutir pero paré a tiempo.  

—Ya no podré decir más que tengo cuarenta y tantos.

—Yo tengo más de cincuenta y no pasa nada.

—Nos hemos hecho viejos —dije yo intentando decir algo interesante.

—Tú eres viejita, yo no…

Entonces se puso a bromear sobre si cumplía cuarenta y nueve, cincuenta o cincuenta y uno en un tono entre lastimoso y aburrido. No me vino a la mente otra cosa que mandarlo a pintar monas. Me di la vuelta y, sin despedirme, me fui a dormir. El vino detrás y se acostó a mi lado.

—¿Qué se dice?

—¿Felicidades?

Casi por obligación o presionado me felicitó. Esta mañana yo esperaba un desayuno especial pero, por desgracia, soñar es gratis y sólo he desayunado lo de costumbre y, para más inri, me lo he tenido que preparar yo como siempre.

He dicho al trabajo que era mi cumpleaños, he traído pasteles y me han felicitado. Me han cantado el  «cumpleaños feliz» pero sin preguntarme la edad. Parece ser que, a partir de los cuarenta, hay cierta incomodidad a la hora de preguntar.

De vuelta a casa no he visto nada que no fuera normal y corriente. Parecía ser que a nadie le importaba que yo tuviera medio siglo de vida, que todos continuaban su rutina y no ocurriera nada de especial.

No he podido resistirme a tomar postre especial y luego repetir. Aunque sabía que aquel dulce no era bueno para mi salud he pensado que sólo se cumple medio siglo una vez en la vida y que un día como hoy todo estaba permitido.

Transcurría el día y nada pasaba hasta que he abierto el Facebook.

Mi corazón ha dado un vuelco. De repente, más de cien amigos felicitándome, mandándome bellas postales, poesías y mensajes de todo tipo. Los he leído todos y, es más, he estado dos horas contestándoles aunque no me ha importado porque me he sentido bien. He dejado de comer y he mirado por la ventana. Hacía sol y buen tiempo. Los verdes árboles resplandecían en el parque. Mis pies han comenzado a moverse solos. Me he puesto el chándal y las zapatillas de caminar y me he ido a hacer deporte. He vuelto con una sonrisa de oreja a oreja.

Ha regresado mi pareja y lo he recibido con los brazos abiertos. Él ha sonreído.

—¿Y esto?

—¡Internet! Mis amigos del Facebook que me han alegrado el día.

—¡Estupendo!

Internet me ha alegrado el día y ha llenado ese vacío que había en mi alma el día de mi cincuenta cumpleaños. Para que luego hablen mal de las redes y de la rutina y la soledad del Facebook. No quisiera con esta historia que me acabo de inventar decir que  en el Facebook todo sea bueno ni que nuestros seres queridos sean aburridos ni insustanciales pero, a veces, nos hace falta un cambio para sentirnos bien. ¡Gracias amigos de internet por haber creado en mí esta ilusión!

EL REGRESO

EL REGRESO

El día que todo acabó

José regresó a casa,

su mujer e hijos

no estaban,

¿dónde estarían?

 

Sereno, sin prisa,

fue a la despensa

y había  pan

¡menos mal!

 

Sonrió, se sentó

y esperó,

regresaron y le vieron

allí sentado,

le sonrieron, lloraron

y se abrazaron.

 

Ese momento

eterno en su memoria,

sirvió para olvidar

aquella barbarie

que ya había acabado.

 

A partir de entonces

comenzarían, sin nada,

un camino duro

lleno de amor,

dolor y esperanza…

                    Pilar Bellés

ESPERANZA

ESPERANZA

Hoy miro a un cielo

claro,

desde la libertad,

ya no les tendré miedo

nunca más,

¡se acabó!

 

Se acabaron

las noches sin dormir,

ya no habrá más

días sin fin;

desde hoy el cielo

será siempre azul.

 

Soy libre, sí,

lo gritaré fuerte,

acompáñame

y serás feliz,

jamás sufrirás

lo que yo sufrí.

 

Seremos libres

en la luz,

sin miedo,

y tendremos

eso que merecemos:

un mundo sin acoso.

                    Pilar Bellés

OCULTAR LA VERDAD

OCULTAR LA VERDAD

No es bueno

ocultar la verdad,

tarde o temprano

todo saldrá.

 

Ganar o perder

no importa ya,

alégrate del bien

y siempre ganarás.

 

Saber callarte

cuando debes,

aunque estalles

de dolor y rabia.

 

Poco después

el dolor desaparece

las lágrimas son perfume

y el dolor espuma.

 

El día que no lo esperas

salta la chispa

la vida es buena

y hace justicia.

 

Aprende a callarte

y con el tiempo ganarás

sé bueno con todos

y la suerte a ti vendrá.

                                               Pilar Bellés

LA ESCRITORA PILAR BELLÉS ENLAZA EL DÍA DE LA MUJER CON LAS FERIAS DEL LIBRO DE VINARÒS, CASTELLÓN, VALENCIA Y BARCELONA

LA ESCRITORA PILAR BELLÉS ENLAZA EL DÍA DE LA MUJER CON LAS FERIAS DEL LIBRO DE VINARÒS, CASTELLÓN, VALENCIA Y BARCELONA

Este año el día de Sant Jordi será motivo para gran cantidad de eventos y ponencias que esta escritora afincada en Sant Mateu va a realizar con mucho gusto ya que Pilar Bellés es una persona que trabaja de corazón y que procura con sus ponencias ayudar personas que sufren y dar consejos que puedan ser útiles a muchas mujeres en diferentes situaciones.

EN CUEVAS DE VINROMÀ

El 13 de abril de 2014 Pilar Bellés estuvo con la Asociación de amas de casa L’Assumpció presentando su última novela “Reunión de colegas”. A continuación la escritora ofreció una charla con consejos para las mujeres a fin de evitar problemas como la dependencia emocional, el acoso laboral, el acoso sexual, el ciberacoso o el acoso infantil. Las componentes de la Asociación de amas de casa l’Assumpció leyeron poemas de la escritora para animar a las mujeres a salir de estas situaciones. A continuación hubo una merienda de hermandad y tod@s charlaron animadamente.

 

EN LA FERIA DEL LIBRO DE VINARÒS

E 19 de abril de 2014 Pilar Bellés estuvo presentando Reunión de colegas en la feria del libro de Vinaròs. Fue un bonito día para l@s escritor@s. Hubo de todo: tertulia, presentaciones de libros, interacción con el público, experiencias compartidas, comida, lectura de poemas y fragmentos de libros... Hay que destacar la labor del  Ayuntamiento y de la Biblioteca por su estupenda organización.

EN  BARCELONA

Los próximos 23, 24 y 25 de abril Pilar Bellés tiene previsto tres eventos en Barcelona: 
1) Firma y exposición de sus libros: "El mensaje", "Curvas en el camino" y "El diario mágico" en el Stand de Ediciones Carena el 23-4-14 de 16 a 17h en Passeig de Gràcia, 11, Barcelona.
2) Presentación de "Cuentos y poesías para infantil y primaria" y la ponencia "La importancia del cuento para el desarrollo emocional y la inteligencia imaginativa de tus hijos e hijas" el 24-4-14 a las 19 h en la librería Espai Literari (Calle Ramón y Cajal, 45, Barcelona).
3) Presentación de su recién novela: "Reunión de colegas. Se nos manipula sin que nos demos cuenta" y ponencia "Mujer y trabajo: el problema del acoso y sus posibles soluciones" el 25-4-14 a las 19h en la librería Alibrí (Calle Balmes, 26, Barcelona).

EN LIBRERÍA ARGOT

El sábado 26 CUENTA-CUENTOS EN INGLÉS a las 11:00 en librería Argot (Calle San Vicente, 16) de Castellón para niñ@s de 3 a 9 años. Este cuenta-cuentos se repite cada último sábado de  mes pero el próximo será especial ya que se trata de celebrar el Día de Sant Jordi.

 

EN LA FERIA DEL LIBRO DE VALENCIA

El domingo 27 de abril Pilar Bellés estará en la feria del libro de Valencia.

A las 11:30 cuenta-cuentos en inglés de su colección “Cuentos y poesías en inglés para infantil y primaria”

A las 17:30 la ponencia: “Mujer y trabajo: consejos para evitar el acoso y otro tipo de abusos”.

EN LA FERIA DEL LIBRO DE CASTELLÓN

El sábado 3 de mayo a las 18:00 ponencia: “Los cuentos  y textos literarios en la Educación Emocional”. Laura Miró Pitarch: Psicóloga y Marisol Brenchat Gil:  Filóloga, profesora de un Aula de convivencia y escritora. Pilar Bellés Pitarch, profesora y escritora. En colaboración con la Asociación Chaacor.

El domingo  4 de mayo Pilar Bellés estará también en la feria del libro de Castellón.

A las 11:30 cuenta-cuentos en inglés de su colección “Cuentos y poesías en inglés para infantil y primaria”

A las 18:00 la ponencia: “Mujer y trabajo: consejos para evitar el acoso y otro tipo de abusos”.

En los próximos meses Pilar Bellés también tiene prevista su participación en otras ferias del libro como Vila-real o Onda. “Siempre es un placer para colaborar con una Asociación por una buena causa” dice Pilar Bellés que colabora con asociaciones como “Mi mano es tu apoyo” (contra la violencia de género), Deporte y vida, Chaacor, etc…

Pilar Bellés en la Feria del Libro de Vinaròs 2014

Pilar Bellés en la Feria del Libro de Vinaròs 2014

Hoy, 19 de abril de 2014 ha sido un bonito día para l@s escritor@s en la Feria del libro de Vinaròs. Ha habido de todo: tertulia, presentaciones de libros, interacción con el público, experiencias compartidas, comida, lectura de poemas y fragmentos de libros... Gracias al Ayuntamiento y a la Biblioteca por su estupenda organización.

L’ ASSOCIACIÓ DE MESTRESSES DE CASA L’ASSUMPCIÓ CELEBRA EL DIA DE LA DONA 2014 AMB L’ESCRIPTORA PILAR BELLÉS

L’ ASSOCIACIÓ DE MESTRESSES DE CASA L’ASSUMPCIÓ CELEBRA EL DIA DE LA DONA 2014 AMB L’ESCRIPTORA PILAR BELLÉS

 

El passat diumenge 13 d'abril l'escriptora Pilar Bellés va estar a les Coves de Vinromà presentant la seva nova novel·la " Reunión de colegas: Se nos manipula sin que nos demos cuenta…”  al costat de l'Associació de mestresses de casa l'Assumpció. A continuació l'escriptora va oferir una xerrada - ponència sobre drets de la dona i va donar alguns dels consells que apareixen en la seva novel·la, molt útils perquè les dones que pateixen puguin sortir al pas en totes les situacions i tornar a ser felices.

L'escriptora va parlar de temes tan delicats com la dependència emocional, l'assetjament sexual, l'assetjament laboral, el ciberassetjament o l'assetjament infantil... La xerrada va ser amena ja que les integrants de l'associació van participar animadament en l'acte llegint els poemes de l'escriptora.

Aquesta novel·la tracta molts temes interessants i amb bastant profunditat. També ofereix consells molt útils que tota dona, de qualsevol edat, hauria de saber. La novel·la dóna molta importància a l'educació: com educar els nostres fills i filles per a la igualtat i perquè sàpiguen conviure en parella. Com a curiositat, cadascuna de les vuit protagonistes del llibre té un poema dedicat al final. Tots ells exalten els drets de la dona alhora que li donen ànims o savis consells per apartar-se de qualsevol situació injusta que pugui ocórrer.

Pilar Bellés va passar uns bells i emotius moments amb l'Associació de mestresses de casa l'Assumpció. L'acte va acabar amb un berenar de germanor i es va parlar animadament d'aquests temes i de molts més. Un bonic record que totes conservaran.

ENTREVISTA DE ÁNGELES ESCOÍ A PILAR BELLÉS PITARCH

ENTREVISTA DE ÁNGELES  ESCOÍ A PILAR BELLÉS PITARCH

 

1)  ¿Sempre has volgut escriure?

Jo dic que escric des dels deu anys i és cert, però crec que l’afició a escriure va nàixer abans fruit de la meva poderosa imaginació. Des de xicoteta jo somiava que era una princesa amb un vestit blanc però no era un vestit de núvia sinó de fada, jo tenia ales i podia volar a un món imaginari on m’inventava un conte cada dia. Com que no vaig escriure aquests contes en aquell moment, quan va nàixer el meu fill vaig poder tornar a entrar en eixe món imaginari i inventar contes per a ell. Aquesta vegada els vaig escriure. Va nàixer així “No deixes que cresca sense la màgia dels contes...”

La xiqueta va créixer, les robes es tornaren fosques i em caigueren les ales. Em vaig trobar amb una societat masclista i cruel amb les dones. Va nàixer en mi aquesta necessitat  per canviar la societat i aparegueren les primeres novel·les: “El diario mágico (un paso más contra el machismo y la violència de genero)” i “Somos víctimes de una sociedad machista y cruel”. La resta ha vingut a soles.

Per resumir-ho d’alguna manera he de dir que no he sigut jo la que buscava històries sinó que han sigut les històries les que han vingut a mi perquè les escrigués.

2)  ¿Et resulta cada vegada més difícil escriure un nou llibre? Tal vegada, estàs plena d’autoexigències, madures més i te n’adones dels problemes...

No i sí. La veritat és que no veig eixa dificultat a l’hora d’escriure. Com he dit són les històries les que venen a mi. Però,  com a dona que intenta obrir-se portes en un món dominat per homes, m’exigeixo a mi mateixa molt més que als altres.  Perquè una novel·la  meva vaja a l’editorial ha de passar per el filtre de la meva autoexigència.  Les meves primeres novel·les no les he publicades perquè no han passat el filtre del meu orgull. És per aquest motiu que fins al 2010 no vaig publicar res. Fins als quaranta i tants no vaig tenir la suficient maduresa per a veure el món des de la  perspectiva adequada. Va ser quan vaig començar a publicar novel·la.

3)  ¿Tenen tots els teus llibres un component psicològic?

Jo crec que sí. En major o menor mesura, sí. Una novel·la, si vol canviar el món, ha de tenir una part real, que forma part de la història actual,  una part de fantasia i ficció i, per suposat, una part psicològica  molt important. Les coses no canvien soles si no les forcem un poc.

4) Quan tenim una desgràcia, el pitjor pot traure el millor de nosaltres? El missatge del llibre és positiu?

Sí i sí. És precisament això el que ens fa humans. El missatge de “Reunión de colegas” està en el subtítol: “Se nos manipula sin que nos demos cuenta...”. La missió d’este llibre és obrir els ulls a moltes dones i mostrar el camí per no deixar-nos dominar ni manipular. Clar que és positiu! Les dones estem cansades d’aguantar tot el que ens llança la vida i resignar-nos “perquè som dones”.  Estem cansades de ser les que més treballem i, inclús, les més intel·ligents i que se n’aprofiten del nostre treball, s’emporti els mèrits un altre i a nosaltres ens fan passar per boves. Hi ha moltes coses que les dones hem de canviar. Aquest llibre només ens mostra com ho hem de fer per a canviar-ho. Considero molt útils els consells que es donen. És important el missatge d’esperança: “l’eixida sempre és possible”.

5)  L’argument del llibre, fa pensar?

La veritat és que fa pensar molt més llegir-lo. Per la varietat de temes que apareixen al llarg de la novel·la i per les històries de les protagonistes, sincerament, crec que el títol es queda curt... Es parla de moltes coses més que de manipulació. Cada capítol, a més de submergir-te  en una història diferent és una font de reflexió.

6)  Marisa estava subjugada a la mare i vivia angoixada. Esta dependència emocional, es dona encara actualment?

Per sort les coses estan canviant. Actualment, els fills i, sobretot, les filles són més independents i tenen molta més llibertat. En aquest capítol es tracta un problema de “dependència emocional” d’algunes dones ja molt majors que primer van creure i servir els pares i després al marit. Elles s’han passat la vida obeint i servint  i esperen que les filles facin el mateix. Marisa, que té quaranta i pocs anys, estima sa mare moltíssim però vol tenir la seva pròpia vida. La novel·la reflexa eixe enfrontament que s’ha donat, en un moment donat de la història, entre dues generacions:  entre filles de quaranta i tants i les seves mares ja en la tercera edat avançada.  Com diu el poema: “Dile a tu madre cuánto la quieres”.

7)  Què és la Síndrome d’ Estocolm?

La Síndrome d’Estocolm és un estat psicològic en què la víctima de segrest, o persona detinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. De vegades, poden acabar ajudant el segrestador a assolir els seus fins o evadir a la policia. En casos de maltractament físic o psicològic es poden produir en la dona aquests símptomes. Ell es converteix en tot el seu món, el pare dels seus fills i, a poc a poc l’aïlla dels seus amics i dels seus éssers estimats. És aquesta síndrome d’Estocolm que la duu a justificar i perdonar contínuament les agressions i vexacions del seu agressor. Ella

acaba pensant que la culpa sempre és d’ella per alguna cosa que no ha fet bé. Aquest tipus de dependència emocional és perillosa. A la novel·la es parla de com sortir-ne.

8)  A Paula se la deixa el marit per una altra. Ella estava tant enganxada a eixa relació que li ho consentia tot. Es pot eixir d’eixa dependència?

Són dos errors que tradicionalment comentem tant homes com dones. Si la parella diu que “no” que “tot ha acabat”, encara que no ens pareix bé ho hem de respectar. Quan a consentir-li-ho tot no és bona idea. El que no està bé no s’ha de consentir mai. Ningú té dret a abusar ni a tractar malament a una altra persona.  D’aquest tipus de dependència costa molt d’eixir. Un bon tractament psicològic i unes bones amigues per a eixir de casa són importants en el procés.

9) Marta donava classes a un col·legi i el director, mediocre però dominant, l’assetjava. Quines solucions possibles hi ha per a eixir del cercle d’assetjament? 

L’assetjament per part de persones mediocres però molt prepotents i dominants cap a altres més dèbils però molt millors en el treball és un fet avui en dia i això produeix guerres entre funcionaris. Es pot denunciar però és molt difícil de provar. Per desgràcia, les persones malvades que cometen aquest tipus d’abusos, no canvien mai i si ho han fet una vegada, de segur, ho tornaran a fer.  És molt llarg el tema i són molts els consells. Els podeu trobar en la novel·la. Resumint un poc diré que és perillós per a la víctima no fer res i aguantar donat que pot caure malalta i passar per un calvari. S’ha de buscar una eixida digna. Si es pot, s’ha de demanar el trasllat. Resulta indignant veure com els bons treballadors se’n van de l’empresa  mentre quatre cares-dures se queden en un treball i uns mèrits que, treballant honradament, no haurien aconseguit.

10)            A Carmen, la secretària del cap d’una empresa, se li donen indicacions per vestir-se de manera provocativa. És una manera de violència de gènere?

Jo no diria tant. Però sí que es tracta del principi d’un assetjament sexual i és una alarma dels futurs problemes que se li venen damunt. És important el paper que fa el cambrer de la cafeteria on va a esmorzar. La invita a esmorzar i li demana que, en acabar, se’n vaja ben lluny i no torni més per aquella oficina. Per desgràcia per a Carme, no li fa cas.

11)            L’assetjament escolar sempre s’ha donat però ara sembla que amb més violència i, pobre del que el pateix!

Sí, per desgràcia, com a mestres ens hem trobat casos molt tristos i encara que, per sort, té solució, la víctima ho passa malament. El que és important quan un xiquet o xiqueta ho pateix és que demani ajuda i ho parli. Els pares, professors i psicòlegs ajudaran a solucionar el problema si els xiquets es deixen ajudar. Alguns consells: afecte incondicional, no culpar-lo del que li passa i fer que s’aparti d’eixa gent assetjadora.

12)            Molts assetjadors se senten inferiors a la víctima?

Jo diria que tots i totes. Les persones  assetjadors són molt orgulloses i prepotents. No poden suportar que hi haja ningú millor que ells a qui no puguin dominar. L’assetjament sorgeix perquè han intentat dominar a la víctima i fer per les bones que no destaqui per damunt d’ells i no ho han aconseguit. Les persones que cometen aquest tipus de delites, fins que no actuen,  són difícils d’identificar. Solen ser molt simpàtiques i solen fer-se passar per amigues de la víctima per traure-li informació personal per utilitzar després contra ella. Al final, els assetjadors acaben traslladant tots els seus complexos i frustracions damunt de la víctima. Si no volem sofrir assetjament s’ha evitar donar informació personal i, al treball, hem de mantenir les distàncies.

13)            Maite parla en sa mare de bruixeria i mal d’ull?

Si parlem en la novel·la de diferents formes de manipulació amb la que, tradicionalment, se’ns ha estat enganyant a les dones no podem deixar el tema de les “arts fosques”. No he volgut profunditzar en el tema però sí donar solucions, que és el realment important. Ja les llegireu a la novel·la. Resulta curiós fins a quin punt ha arribat el masclisme d’una època: s´han utilitzat les arts fosques per  esglaiar a les dones per fer-les complir el seu rol de “servir la casa i al marit” i per evitar que es revelessin i intentaren ser independents.

14)            Com s’eduquen els fills en la democràcia i la igualtat?

És tema per a un llibre sencer però jo em limitaré en donar unes pautes: tenir unes normes clares i límits fixos, Escoltar atentament i respectuosament els nostres fills i filles, donar l’opinió sense emetre judicis de valor. Hem de valorar els aspectes positius de la seva  conducta, ser tolerants amb les seves limitacions i mostrar-los sempre afecte incondicional. Hem de donar-los tasques que puguen fer, ensenyar-los a aprendre dels errors. Hem de saber escoltar i afrontar els problemes amb serenitat i respecte, mai educar en la mentida. Hem de saber dir que "no " sense remordiments i no cedir al xantatge emocional ni aixecar càstigs per llàstima. S’han d’establir normes clares i límits fixos en consens.

15)            La persona assetjada desenvolupa la Síndrome de Dependència Emocional. Qué ès? 

Per desgràcia la víctima d’assetjament tarda molt de temps en donar-se compte del que li està passant. La seva primera reacció es fer com si no passara res i culpar-se de tot el que li fan. La persona assetjadora, poc a poc li fa perdre l’autoestima i li fa creure que és un ser inútil i que si se’n va no té cap futur. Eixa dependència emocional, o por a anar-se’n per si tot li va malament, fa que persones assetjades estiguin inexplicablement aguantant dia a dia pensant que no li ho fa a propòsit i que tot canviarà. Això és un error.

Davant  d’una situació irregular una possible víctima s’ha d’informar si és assetjament o no i, en cas afirmatiu, reaccionar i buscar-li solució: el més prompte possible apartar-se d’eixa persona que l’està fent sofrir.

16)            Què és l’assetjament immobiliari?

Sense dubte és un tema molt actual. En totes parts hi ha persones sense escrúpols que en trauen profit de les debilitats d’altres persones. L’assetjament immobiliari es pot definir com pràctiques antisocials basades en l’assetjament i abús per forçar que algú marxi de casa, pot ser pròpia o arrendada. La picaresca i estratagemes són variades: des induir l’entrada d’okupes a l’edifici o de veïns pertorbadors, no cobrar la renda, la falta d’higiene o talls en els subministraments bàsics d’aigua i llum.

17)            Tú escrius: “El acoso es una terrible manipulación mental por parte de unos seres envidiosos y vengativos que solo existe en la mente de la víctima pero es capaz de destruir su vida”. Com expliquis això?

L’assetjament és inexplicable per a una persona de bé que no fa cap mal a ningú. Per desgràcia hi ha persones sense ètica ni intel·ligència que no poden veure eixes qualitats en altres persones i van a per elles. Fins que no te’l trobis davant no et pot explicar l’assetjament. El meu consell és: “siguis persona de bé i aparta’t de l’assetjament i de les persones que el practiquen”. T’espera una vida feliç.

18)            Moltes gràcies, Pilar. Recomane la lectura de “Reunión de colegas”.

Gràcies a vosaltres. M’ha encantat aquesta entrevista i guarde un bon record de la meva visita a Les Coves i de L’Associació de mestresses de casa l’Assumpció. Serà un plaer col·laborar amb vosaltres quan ho necessiteu.

LA OSCURIDAD, LA LUZ Y LA SALIDA

LA OSCURIDAD, LA LUZ Y LA SALIDA

LA OSCURIDAD

Esos monstruos

te atrapan,

te engañan,

te hacen creer

lo que no es,

te manipulan…

Son lobos

con piel de cordero.

se aprovechan,

te engullen,

te anulan,

y, poco a poco,

te hacen invisible.

 

LA LUZ

Hoy, asómate a la ventana

y observa la belleza

un día soleado,

las flores, los pájaros,

el cielo y el universo;

un mundo cromático

te estará esperando.

 

LA SALIDA

No lo olvides:

el miedo

está en tu interior

te tiene atrapado;

de la oscuridad

a la luz

sólo hay un paso;

si lo das o no

dependerá de ti…

                    Pilar Bellés

LA TEMPESTAD

LA TEMPESTAD

(La paz del mundo empieza por un@ mism@)

Me dijo, le dije

el nubarrón, la tempestad

mi corazón roto de dolor

vivo sin rumbo

avasallada sin piedad

llorando por dentro

sin saber, qué hacer.

Perdí el norte, me quitaron el resto

y ando perdida, desde entonces

sin un lugar, donde empezar.

¿Cómo sobreviviré

Ante tanta maldad?

 

 

Hoy, sólo me queda vivir

que no es poco,

ser capar de volver a empezar

sin rencor, odio ni maldad.

Los desengaños son nubes,

el odio y el rencor, dos árboles mudos

y la maldad, se perdió en un cielo azul.

 

Ante este nuevo paisaje

yo, impotente,

esperaré a que escampe

miraré al infinito

y sonreiré: “Dios dirá”

 

                    Pilar Bellés

El Grup de dones l’Atzavara de Traiguera va celebrar el Dia de la dona amb l’escriptora Pilar Bellés

 

El Grup de dones l’Atzavara de Traiguera va celebrar el Dia de la dona amb l’escriptora Pilar Bellés

VINARÒS.NEWS i de 3x4.INFO

 

El Grup de dones l’Atzavara de Traiguera va celebrar el Dia de la dona 2014 amb l’escriptora Pilar Bellés que va presentar la seva novel•la “Reunión de colegas” i, a continuació va impartir la conferència-debat “Dona i treball: el problema de l’assetjament i les seves solucions possibles”.

El Grup de dones l’Atzavara van participar activament en el debat i van llegir poemes de Pilar Bellés relacionats amb les protagonistes del llibre. A continuació l’escriptora va donar alguns dels consells que apareixen en la seva novel•la sobre com evitar abusos i situacions injustes en la vida diària, al treball o amb la parella. Així mateix, va explicar com educar als fills i filles per conviure en igualtat, evitar l’assetjament i apartar-se de certes companyies o relacions que els poden causar problemes al futur. També va insistir en educar els xiquets i xiquetes des de la infància per ser forts emocionalment, no deixar-se manipular i tenir valor par apartar-se d’una situació o persona que no els convé. Pilar Bellés va recomanar aquests contes “No deixes que cresca sense la màgia dels contes...” on es treballen valors actuals com conviure en igualtat, compartir les tasques domèstiques i la cura dels fills o, prendre decisions en consens, escoltant l’opinió de tots els membres de la família. Segons Pilar Bellés, va ser un autèntic plaer estar amb el Grup de dones l’Atzavara i una experiència molt enriquidora per a totes.

Pilar Bellés presenta “Reunión de colegas” y la charla-debate “Mujer y trabajo: el problema del acoso y sus soluciones posibles”

Pilar Bellés presenta “Reunión de colegas” y la charla-debate “Mujer y trabajo: el problema del acoso y sus soluciones posibles”

Esta noticia ha salido a "El periódico digital" http://www.elperiodic.com/benicarlo/noticias/291449_pilar-belles-presenta-reunion-colegas-charla-debate-mujer-trabajo-problema-acoso-soluciones-posibles.html

Ayer tuvo lugar en la Biblioteca Municipal Manel García Grau una actividad para el Día de la Mujer organizada por el Ayuntamiento de Benicarló. Presentó el acto la concejala Sara Vallés. A continuación, la escritora Pilar Bellés presentó su nueva novela: “Reunión de colegas” y, a continuación tuvo lugar la charla-debate: "Mujer y trabajo: el problema del acoso y sus soluciones posibles". El acto contó con la presencia y participación del grupo "Dones de Benicarló".

Pilar Bellés comentó que en la novela aparecen muchos consejos sobre cómo actuar para evitar situaciones de abusos: acoso laboral, acoso sexual, dependencia emocional, ciberacoso, acoso infantil, etc. La escritora insistió en la necesidad de educar a nuestros hijos en la igualdad, que nadie ha de aguantar ningún tipo de abuso y, que hay una salida. Basta con querer, proponérselo y ser fuerte.